Guia de Bangkok, la ciutat que mai no dorm

Bangkok, capital del regne de Tailàndia, és la llar de més de 10 milions de persones. Oficialment anomenada Krung Thep, per al visitant que acaba d’arribar i en la seva primera impressió és un immens caos. Un caos que, si t’hi acostumes i t’hi adaptes, deixa aparèixer una ciutat meravellosa, plena de contrastos, estimulant i fascinant a parts iguals. Una ciutat que, tal com diu el títol de l’article, no dorm mai i on qualsevol cosa és possible.

La millor manera de moure’s per Bangkok és amb el metro elevat o BTS, el metro subterrani o MRT, el taxi (assegureu-vos que porta taxímetre —meter— i que el posen en funcionament), els scooters amb conductor per circular pels soi o carrerons i, per a trajectes curts, els pràctics i temeraris tuk-tuks, on és recomanable acordar prèviament el preu del trajecte.

A continuació, us expliquem els principals llocs per visitar, recórrer i experimentar, perquè gaudiu d’aquesta ciutat extraordinària. Alguns són molt coneguts, els imprescindibles, vaja, i d’altres no tant.

Aquesta és la visita per excel·lència a Bangkok. Els dos recintes són contigus i ocupen una extensió tan gran, amb tantes coses per veure, que poden portar-te tot un matí o, si t’ho prens amb calma, fins i tot més temps.

Comencem pel complex de Wat Pho. Es tracta d’un immens recinte format per temples, escoles, parcs, fonts ornamentades, patis, estupes… per on passejar, perdre’s i admirar les teulades, els budes o els guerrers. La seva construcció es remunta al segle XVII, durant l’època de Rama I. Tot i això, sens dubte, el més impressionant del recinte és l’enorme figura del Buda Reclinat, de 46 metres de llargada. Cal destacar un detall que de vegades passa desapercebut: fixeu-vos en els peus, treballats amb nacre, o en les divertides pintures de les parets, que expliquen la vida de Buda com si fossin un còmic.

Al nord de Wat Pho hi trobem el recinte del Palau Reial o Gran Palau. Actualment els reis ja no hi resideixen, ja que es van traslladar a una altra edificació als afores de la ciutat a mitjan segle XX. A l’entrada del recinte es poden contemplar les tres famoses estupes, cadascuna d’un estil diferent, que defineixen la imatge més característica del complex. Davant seu, protegits per ferotges guerrers-dimonis, hi trobem el temple de Wat Phra Kaeo, que custodia el famós Buda d’Esmeralda, un petit buda de jade amb una història rocambolesca que, segons diuen, es remunta al segle I. Compte, perquè aquí es formen llargues cues, ja que l’espai és molt reduït. El palau pròpiament dit es pot visitar parcialment, ja que acull petits museus de decoració i numismàtica.

El preu de les entrades és de 100 bahts per al recinte de Wat Pho (inclou una petita ampolla d’aigua) i de 500 bahts per al Gran Palau (2,75 euros i 13,50 euros, respectivament). Arribar-hi des de Sukhumvit és una mica complicat si no optes pel taxi: cal agafar el BTS, fer transbordament a la línia Silom fins a l’última parada (Saphan) i, des d’allà, pujar al vaixell de línia que navega pel riu fins al moll número 8 o el 9, segons per quin dels dos recintes vulguem començar. Tot i que la combinació és una mica feixuga, el trajecte amb vaixell és molt pintoresc.

Wat Arun (literalment, el Temple de l’Alba) és un temple diferent de la resta dels temples escampats per la ciutat i, personalment, un dels nostres preferits. S’assembla més als temples d’Ayutthaya, l’antiga capital de Siam, ja que la seva estructura és d’estil khmer, i la seva alta torre central, que simbolitza el mont Meru de la cosmologia hindú, n’és l’element més característic. Està situat a la riba occidental del riu i, per arribar-hi, cal embarcar en un dels ferris que travessen el Chao Phraya. Va ser construït al segle XVIII i és molt recomanable pujar pels seus costeruts graons fins a les terrasses situades a uns 80 metres d’alçada.

Per arribar al temple cal agafar el ferri que travessa el riu des del moll número 8. L’entrada al temple i a les seves instal·lacions costa 50 THB (1,30 euros).

Kaosan Road

El que antigament era un carrer per on s’arribava al mercat de l’arròs (kao significa arròs en tailandès), durant els anys 70 i 80 es va convertir en el paradís dels motxillers amb la proliferació de pensions barates i hotels de baix preu. Avui dia ja no és ben bé així, tot i que algunes d’aquestes pensions encara perduren. Però el carrer manté l’ambient hippy amb les seves desenes de paradetes de roba i els seus bars i restaurants amb àmplies terrasses. És un lloc fantàstic per passejar i comprar literalment qualsevol cosa que se t’acudeixi, des de carnets falsos de qualsevol mena fins a vestits de casament. Però el millor és seure en una terrassa, prendre una cervesa (o dues) i veure passar la vida mentre tens la sensació d’haver entrat en un túnel del temps.

Si l’enrenou constant us aclapara en algun moment, és una bona idea entrar al bonic temple que s’aixeca al nord del carrer, el de Wat Chana, i refugiar-se en la pau i la tranquil·litat que ofereix el seu interior, un contrast absolut i curiós amb el que està passant a pocs metres.

Kaosan Rd és a 15 minuts a peu des de l’entrada del Palau Nacional, així que no val la pena agafar cap transport si combinem totes dues visites.

Al capdamunt del Mont Daurat s’aixeca el temple de Wat Saket. És un punt inconfusible de la ciutat gràcies a l’estupa daurada que el corona. Al temple s’hi accedeix després de superar 310 graons que transcorren entre una frondosa vegetació, estàtues d’animals i terrasses amb campanes, cascades i gongs que conviden a la meditació. La pujada val la pena; des de les seves terrasses es gaudeix d’una vista magnífica de la ciutat i la immensa massa de l’estupa resulta impressionant vista tan de prop. El temple és molt venerat pels habitants locals perquè, segons diuen, guarda relíquies del mateix Buda, i per això no és estrany presenciar cerimònies en què es cobreix l’estupa amb teles de colors.

El preu de l’entrada és de 50 bahts, poc més d’1 euro. Es troba a uns 15 minuts a peu de Kaosan Rd i a 20 minuts del Palau Reial. Un tuk-tuk ens pot resoldre el trajecte si no ens ve de gust caminar.

El parc Lumphini és un oasi enmig del caos i l’enrenou de la zona financera de Bangkok. És una immensa extensió de més de 50 hectàrees coberta de vegetació i llacs, i és el lloc preferit on els habitants locals i els expats (més locals que expats) practiquen esport i tai-txi o remen en petites barques de rem, desafiant la calor tailandesa. El parc està habitat per nombrosos varans, llangardaixos de més d’1 metre de llargada, que asseguren que són inofensius. Nosaltres no ens hi vam acostar gaire, per si de cas.

Al sud del parc comença la zona de Silom, ben proveïda de bons restaurants de diferents especialitats i de bars i cerveseries on refrescar-se amb una bona Singha o una Chang (el mico i l’elefant, respectivament), i és l’epicentre de l’ escena gai de la ciutat.

Al parc s’hi pot arribar amb el BTS (estació Ratchadamri), entrant-hi per la part nord, o amb el MRT (estació Lumphini), per l’entrada sud.

Si el que us us agraden són els mercats de carrer, la visita al mercat de cap de setmana de Chatuchak és imprescindible (només obre dissabtes i diumenges). Es tracta del mercat de carrer més gran del sud-est asiàtic (140.000 m²) i es diu que s’hi pot comprar absolutament tot el que se t’acudeixi: roba, complements, tecnologia, artesania, art, animals… i, per descomptat, també s’hi pot menjar, prendre un suc de fruita o una cervesa a les seves terrasses, o refrescar-se amb cocos frescos o gelats. El mercat està organitzat al voltant d’un ampli carrer principal que el voreja, del qual surten centenars de carrerons (no és mala idea aconseguir un mapa dels carrers i de les parades al centre d’informació situat al costat del parc). Atenció: si no sou gaire amics de les aglomeracions, preneu-vos-ho amb calma, perquè es calcula que unes 200.000 persones el visiten durant els dos dies, entre locals i turistes.

L’immens parc que s’estén al nord del mercat, el Parc de la Reina Sirikit, és perfecte per recuperar-se de l’estrès del mercat i relaxar-se passejant entre llacs i jardins botànics.

A Chatuchak (o J’J Market, com l’anomenen els habitants locals) s’hi arriba des de l’estació de BTS de Mo Chit, l’última de la línia Sukhumvit, situada en un dels laterals del parc.

Aquesta és una vista molt curiosa i pintoresca. Es tracta del conjunt de cases que el magnat de la seda Jim Thompson va construir l’any 1959, respectant l’arquitectura tradicional de la zona i utilitzant únicament materials naturals. Durant la visita, sempre guiada, podem contemplar l’espectacular mobiliari i totes les obres d’art popular de la regió que Thompson va col·leccionar, fet que converteix el lloc en un petit i interessant museu etnogràfic. També hi ha una demostració de com es fabrica la seda de manera tradicional.

L’entrada, que inclou la visita guiada, costa 200 THB (5,50 euros). Es troba a 300 metres de l’estació de BTS de National Stadium i, per als més cansats, hi ha uns petits vehicles gratuïts que fan el trajecte entre la Casa i l’estació de BTS en tots dos sentits.

D’acord, Bangkok no és Venècia ni Amsterdam ni de bon tros (tot i que algun cursi l’hagi anomenada «la Venècia d’Àsia»), però el que és cert és que disposa d’una xarxa de canals (anomenats klongs en tailandès) que, combinats amb el riu, sempre de color marronós, que travessa la ciutat, permeten fer un passeig amb barca per obtenir una visió aquàtica de la ciutat, de les casetes de fusta que s’aixequen a les seves ribes i del que antigament va ser una important via de transport de mercaderies.

Hi ha diverses opcions, des de les barques turístiques fins als luxosos creuers amb sopar i copa que naveguen pel riu. Però el millor és llogar un longtail boat des de qualsevol dels molls de la riba dreta del riu (els números 8 i 9 són els que concentren més serveis d’aquest tipus) i negociar amb el patró un recorregut d’una hora pels canals. Si aquesta opció no us convenç, una altra bona manera de recórrer els klongs és pujar a un dels vaixells turístics del moll central situat a la sortida de l’estació de BTS de Saphan (línia Silom). Allà hi trobareu tot tipus de tours, des dels individuals fins als col·lectius, amb durades d’entre una i dues hores. Els preus varien segons el servei que escolliu i la durada, però poden anar des de 400 fins a 1.200 THB (de 12,50 € a 30 €).

Aquesta és una visita pensada per a qui vulgui fer una activitat purament turística. Es tracta del Khlong Lat Mayom, situat a l’oest de la ciutat, on podreu trobar parades de menjar, fruita i begudes, a més de les habituals botigues de souvenirs i d’artesania local. Al moll ofereixen tours força econòmics pels canals i rius de la zona, que voregen curioses construccions sostingudes sobre pilons, on els veïns s’acostaran a vosaltres amb barca per vendre-us qualsevol article d’artesania o bols de fruita tallada. El mercat funciona tots els dies, però els dissabtes i diumenges són els dies de màxima activitat, així que és recomanable anar-hi un d’aquests dies.

No hi ha transport públic que arribi fins a aquest indret, de manera que l’única opció és el taxi (no us oblideu de demanar que posin el meter!). El trajecte des de Sukhumvit pot costar uns 150 THB, uns 4 euros, i trigar aproximadament 40 minuts, sempre depenent del trànsit.

(Visita fora de la ciutat)

Ayutthaya és un espectacular recinte arqueològic que comprèn ruïnes, temples i monestirs. Va ser la capital del regne de Siam des del segle XIV fins al trasllat de la cort a Bangkok, després de la destrucció de la ciutat pels birmans, fet que va marcar el final del regne. Aquest impressionant conjunt és Patrimoni Mundial de la UNESCO i entre els seus punts més interessants hi trobem el temple de Wat Phra Si Sanphet, on hi havia el palau reial, i el , tots dos d’estil khmer.

L’extensió del terreny és considerable (penseu que va arribar a acollir fins a un milió de persones en el seu moment de màxima esplendor). La distància entre temples i monestirs es pot recórrer a peu, però no és gaire recomanable. És millor llogar una bicicleta o, si la calor apreta, un tuk-tuk.

Hi ha diversos mitjans per arribar al recinte d’Ayutthaya. El més còmode és el tren des de Hua Lamphong, un trajecte d’unes dues hores amb sortides cada hora, però també es pot agafar un autobús o una minivan des de l’estació central d’autobusos de Mo Chit (a 15 minuts de l’estació homònima de BTS). La durada del trajecte és la mateixa que la del tren, unes dues hores, tot i que els horaris no són tan fiables com els d’aquest. No és mala idea prendre-s’ho amb calma i passar un parell de dies al conjunt, fent nit a la ciutat, que disposa de nombrosos hotels de tots els preus.