Roma per a principiants

Us presentem una guia de Roma per a aquells que visiten aquesta meravellosa ciutat per primera vegada, o per als que l’han vist de passada i volen aprofundir una mica més en els seus principals atractius. El viatger avesat a Roma ja haurà estat a la majoria dels llocs d’aquesta guia, però qui sap si hi troba alguna cosa que en el seu moment se li va escapar, o si li serveix per recuperar algun detall que desconeixia. En tot cas, esperem que en gaudiu i que us sigui d’utilitat.

L’hem dividida per àrees més o menys diferenciades (sense cap ordre particular) per poder saltar a la zona que més us interessi. Són:

1 – PIAZZA DEL POPOLO

PIAZZA DEL POPOLO

Aquesta plaça el·líptica, simètrica i monumental és la porta d’entrada des del nord a la ciutat antiga (a la part barroca; cal tenir en compte que a Roma hi ha molts nivells d’antiguitat). Està presidida per dues esglésies bessones, reconstruïdes al segle XVII, que són la base del que els romans coneixen com Il Tridente (les avingudes del Babuí, el Corso i Ripetta). Al seu centre s’alça l’Obelisc Flamini, un autèntic obelisc egipci del segle XIII aC i un dels dos més grans dels 13 que hi ha a la ciutat; l’altre és el que es troba a la Piazza del Montecitorio, davant del Parlament. També és interessant la Porta del Popolo, reconstruïda i modificada nombroses vegades, però que en el seu origen era una de les portes romanes d’entrada a la ciutat.

VIA MARGUTTA

Des d’aquesta piazza fins a la Piazza di Spagna s’estén l’elegant Via del Babuino, el carrer de les botigues i del luxe del centr antic de Roma, i paral·lelament a aquest discorre un carreró anomenat Via Margutta. És un bonic carrer empedrat que no destacaria gaire de la resta del barri si no fos perquè al número 51 hi vivia el protagonista de la mítica pel·lícula Vacances a Roma, protagonitzada per Audrey Hepburn i Gregory Peck, i que s’ha convertit en un punt de curiositat per als turistes cinèfils.

VILLA BORGHESE

L’immens parc que s’estén pel turó que hi ha darrere de la Via Margutta i de la Piazza del Popolo és Villa Borghese. Els seus preciosos jardins i avingudes són un museu a l’aire lliure d’estàtues i bustos, i el Balcó del Pincio, penjat sobre l’espectacular font barroca del mateix nom, ofereix unes vistes espectaculars cap al Trastevere i el Vaticà. Val la pena passejar pels voltants de la fastuosa Villa Medici i, si hi tenim temps, visitar la Galleria Borghese, un espectacular museu d’art renaixentista. I ja posats, travessar la Porta Pinciana (una altra antiga porta romana) i baixar per la senyorial Via Veneto, antic centre del luxe i l’ostentació romana i epicentre de la dolce vita felliniana dels anys cinquanta, encara que avui estigui una mica vinguda a menys.

2 – CENTRE HISTÒRIC

Entre les esglésies bessones de la Piazza dei Poppolo es troba l’inici del Viale del Corso, eix central d’Il Tridente, que parteix per la meitat el nucli històric. A banda i banda d’aquest concorregut carrer es poden trobar un munt de punts d’interès, esglésies i palaus que es van descobrint tot passejant pels carrerons. Els més destacats son aquests:

PIAZZA DI SPAGNA

La cèlebre escalinata de marbre de Santa Trinità dei Monti, que connecta la Piazza di Spagna amb l’església homònima, és un punt de trobada de la gent i un lloc on seure a prendre un gelatto o simplement veure passar la vida. Està formada per 135 graons de marbre i la va fer construir l’ambaixada espanyola que s’alça al capdamunt de l’escala. Les terrasses superiors, davant de la solemne església de Santa Trinità dei Monti, del segle XVII, gaudeixen d’unes vistes força impressionants, i a la base de l’escalinata es troba la famosa Barcaccia dels Bernini, pare i fill. És curiós veure com està construïda per sota del nivell del carrer; diuen que per solucionar el problema de la baixa pressió de l’aigua en aquell moment.

FONTANA DI TREVI

A poques illes de cases de la Piazza ens trobem amb la font més famosa de Roma, l’espectacular Fontana di Trevi, una borratxera barroca de marbre i aigua comisionada pel papa Climent XII al segle XVIII. Decorada amb estàtues del déu Oceà i criatures marines mitològiques, és segurament el lloc on es concentra més gent de tota la ciutat. Existeix la tradició, força controvertida, que llançant una moneda per damunt de l’espatlla, el viatger tornarà a Roma (o es casarà, segons altres versions). S’estima que cada dia s’hi recullen més de 3.000 euros, que es destinen a finalitats socials. Darrerament han posat regulació d’entrada a la plaça, una mesura necessària davant les allaus de turistes.

CITTÀ DELL’ ACQUA

Si el viatger vol comprovar la quantitat d’estrats arqueològics que hi ha a la ciutat de Roma, pot fer una visita a pocs metres de la Fontana, la Città dell’Acqua. Es tracta d’una excavació d’una domus romana, unes cases del segle XIII i un aqüeducte que es van descobrir arran d’uns treballs de fonamentació als anys noranta.      

PIAZZA NAVONNA

La Piazza Navona, que conserva el traçat d l’ antic estadi construït per Dioclecià al segle primer, és avui un senyorial conjunt de palaus barrocs com el de Pamphili, de l’església barroca de Santa Agnese i, sobretot, de les famoses Tres Fonts: la Font del Moro, la de Neptú i la més espectacular de les tres, la dels Quatre Rius, construïda per Bernini (com no podia ser d’una altra manera) i coronada per un obelisc romà. Al nord de la plaça, darrere de les façanes que la tanquen, es poden veure les ruïnes del que va ser l’estadi i fer-se una idea de la seva gegantina dimensió original.

PANTEÓ D’AGRIPA

En opinió dels autors, el Panteó d’Agripa és el lloc més espectacular i corprenedor de Roma. Entrar en aquest edifici del segle II travessant el pronaos de gegantines columnes per arribar al cos central, coronat per la increïble cúpula semiesfèrica de 43 metres (la més gran del món), és una experiència que no s’oblida mai. La cúpula està coronada pel famós òcul, un orifici de 9 metres que deixa passar la llum d’una manera força dramàtica. A l’interior, sengles capelles acullen les tombes de figures de la història italiana, com la de Rafael Sanzio o la de Vittorio Emanuele II. Darrere del Panteó, en una petita placeta, la Piazza della Minerva, s’alça una curiosa i popular estàtua obra de Bernini: un obelisc sobre un elefant..

ARA PACIS

Aquest altar, aixecat per commemorar les victòries d’August a les Gàl·lies i la posterior Pax Romana, es troba en un modern recinte que fa les funcions de museu. Els seus relleus, perfectament conservats, descriuen escenes de la vida d’August i de la fundació de Roma.

3 – VOLTANTS DE LA PIAZZA VENEZIA

La Piazza Venezia és el centre de la ciutat i d’ella parteixen les avingudes que condueixen als barris perifèrics de Roma. Als seus voltants es poden visitar diversos punts d’interès.

ALTAR DE LA PÀTRIA

Aquesta mola blanca de gust discret es veu des de tots els punts de la ciutat. Presidida per l’estàtua del rei Vittorio Emanuele, està dedicada a la reunificació d’Itàlia i és plena d’al·legories a la pàtria italiana. A l’interior hi ha un parell de museus gratuïts i uns miradors amb vistes al Fòrum Romà (els superiors són de pagament). La seva construcció a principis del segle XX va generar molta polèmica, ja que per fer-lo es van carregar un barri medieval que coronava el turó Capitolí. Els romans, que no són gaire fans del monument, li han posat diversos sobrenoms, des del pastís d’aniversari fins a la màquina d’escriure.

CAMPIDOGLIO

Pujant per una formidable escalinata a la dreta de l’Altar s’arriba al cim del turó Capitolí i a la plaça del Campidoglio, que diuen que és la més bonica del món. I si no ho és, la més harmoniosa ho és segur. Dissenyada pel polímata Miquel Àngel, la presideix una elegant estàtua eqüestre de Marc Aureli, rèplica de l’original del segle II. A dreta i esquerra hi ha els Museus Capitolins, que acullen la ingent quantitat de restes arqueològiques trobades a la ciutat, inclosa la cèlebre Llopa Capitolina

Darrere de la plaça s’arriba al Balcó del Fòrum Romà, un magnífic punt d’observació del jaciment arqueològic que pot anar bé al visitant que no vulgui fer la visita completa al Fòrum.

CAMPO DE’ FIORI

Aquesta bonica plaça, que va començar sent un camp on s’instal·laven antics mercats medievals, té un passat tràgic: era el lloc on la Santa Inquisició cremava o penjava els que considerava heretges durant l’edat mitjana. L’estàtua de Giordano Bruno, astrònom ajusticiat en aquest mateix indret, en dona un trist testimoni. Avui dia acull un colorit mercat de flors i diverses tavernes i hotels.

IGLESIA DEL JESÚ

Aquesta església, considerada la primera església del món pròpiament barroca, va ser un encàrrec de la Companyia de Jesús a Miquel Àngel. La seva construcció es va allargar una mica més d’un segle, cosa que va donar lloc a la seva famosa façana d’estil barroc. L’interior està profusament ornamentat i ple d’escultures de diversos artistes.

BOCCA DELLA’ VERITÁ 

A uns 100 metres del Teatre de Marcel, un elegant coliseu en miniatura del segle I que actualment acull festivals i que val la pena visitar, es troba la popularíssima Bocca della Verità. No se sap ben bé què és (una antiga font del segle I, potser?), però hi ha llargues cues per fotografiar-se ficant la mà a la boca de l’home barbut, ja que la llegenda diu que mossegarà el mentider o aquell que enganya la seva parella.

Encara que el visitant no tingui clar això de fer la quilomètrica cua per a la foto a la Bocca, el passeig val la pena, ja que l’església de Santa Maria in Cosmedin, a la façana de la qual està encastada aquesta famosa escultura, té un interior molt bonic alhora que interessant.

4 – LA ROMA ROMANA

L’estrat arqueològic més antic de la ciutat.

FÒRUMS ROMANS I IMPERIALS

Entre el turó del Capitoli i el Colosseu s’estenen els quilòmetres d’excavacions a l’aire lliure que conformen els fòrums romans i imperials. Pedres a dojo, restes d’edificacions, columnes, arcs… Un museu a l’aire lliure visitable, amb desenes de ruïnes d’antics edificis corresponents a diversos estrats de tantes altres èpoques històriques. Una festa per als afeccionats a l’arqueologia i a la història.

COLUMNA DE TRAJÀ

A l’esquerra de l’inici del Fòrum Imperial, davant dels Mercats de Trajà, s’alça la Columna de Trajà. Una imponent columna de 30 metres amb un fris helicoidal historiat que narra la victòria de la Roma de l’emperador Trajà davant dels dacis, una tribu de l’actual Romania. Tot un còmic de l’època. Està coronada per una extemporània i absurda estàtua de Sant Pere col·locada posteriorment, al segle XVI..

MERCATS TRAJANS

Les imponents ruïnes semicirculars que s’alcen darrere de la Columna de Trajà són les restes del complex de botigues i magatzems que, al segle II, es creu que van arribar a allotjar més de 150 comerços, a més d’oficines i biblioteques. Està considerat el primer centre comercial cobert de la història.

ARC DE CONSTANTÍ

L’Arc de Constantí, just davant del Colosseu, va ser erigit al segle IV i és el més gran i més ben conservat de la ciutat, i també l’últim que s’hi va construir. Commemora un triomf del mateix Constantí el Gran: la victòria a la batalla del Pont Milvi.

COLOSSEU

Aquest monument és el símbol de Roma i una de les meravelles del món modern segons una votació mundial celebrada el 2007. Aquest antic i monumental circ, amb capacitat per a més de 100.000 espectadors, és el vestigi més important de la civilització romana. Tot i estar en bona part enrunat (la majoria de les seves pedres es van utilitzar per construir esglésies cristianes, entre elles la mateixa Basílica de Sant Pere), avui dia encara llueix majestuós. L’interior es pot visitar i permet fer-se una idea del que va ser aquest espai en el seu moment, on fins i tot s’hi van arribar a representar batalles navals.

DOMUS AUREA

Al capdamunt del turó de l’Oppi, darrere del Colosseu, es troben les ruïnes del que en el seu moment va ser el fastuós Palau de l’emperador Neró. Té sales molt ben conservades que permeten evocar la magnificència que va tenir el palau. La llegenda (apòcrifa) explica que, des d’aquí, Neró va contemplar el gran incendi de Roma mentre tocava la seva lira.

5 – BARRI LLATÍ

Es tracta de l’àrea que s’estén al sud del Fòrum Romà, resseguint el Tíber.

TERME DI CARACALLA

Les impressionants ruïnes de les termes de Caracal·la, els banys públics més grans de la història de Roma (amb capacitat per acollir 1.500 banyistes alhora), encara conserven mosaics i elements dels banys del segle III. Van estar en funcionament durant més de 300 anys i encara s’hi poden veure els seus altíssims murs i algunes sales.

CEMETERIO ACCATOLICO

Una visita diferent: el cementiri acatòlic és el lloc on durant el segle XIX i principis del XX s’enterraven els estrangers no catòlics o els ateus. Com que no és catòlic, les tombes s’allunyen de la sobrietat cristiana i rivalitzen en bellesa i heterodòxia, a més de ser la darrera morada de grans celebrities que havien viscut o mort a Roma com Shelley, Keats, Goethe Jr., Gramsci o Andrea Camilleri, aquest darrer més recent. A prop de l’entrada, a l’exterior, resulta curiosa la Piràmide de Cesti, la sepultura d’un prohom romà del segle III..

FORAT DEL PANY DEL PRIORAT DELS CAVALLERS DE MALTA

Voleu una imatge curiosa i una foto inèdita de la cúpula de la basílica del Vaticà (tot i que no sé si amb el mòbil es podrà aconseguir l’efecte)? Doncs acosteu-vos al Priorat dels Cavallers de l’Orde de Malta. No es pot visitar, però el pany de la reixa del jardí apunta directament a la basílica i l’emmarca. I una dada curiosa afegida: estareu veient tres països: Itàlia (on teniu els peus), Malta (el Priorat es considera territori maltès) i el Vaticà..

6 – TRASTÉVERE

BARRI DEL TRASTEVERE

Si el viatger busca algun lloc autèntic per menjar, allunyat de les riuades turístiques, o unes terrassetes boniques per prendre alguna cosa quan cau el sol, el lloc on es reuneixen els locals és el barri del Trastevere, sobretot pels voltants de la bonica Piazza Santa Maria in Trastevere. És ple de petites trattorias on menjar un caccio e pepe (l’especialitat local de pasta), així que val la pena voltar pels carrerons i trobar el lloc perfecte, a més que gaudirem d’un passeig per un barri ben bonic.

Un bon lloc per accedir al Trastevere és travessant el Tíber a través de l’Illa Tiberina, darrere del Teatre de Marcel. A més de passar pels dos ponts més antics de la ciutat, l’illa conserva l’atmosfera de quan a l’edat mitjana era un llatzeret. De fet, els hospitals actuals no han canviat gaire el seu aspecte des d’aleshores.

7 – EL VATICÀ

Capellans, monges, guàrdies suïssos, catòlics pelegrinant des de tot el món, algun que altre cardenal, botigues de records religiosos i art a gran escala concentrats en el km² del país més petit del món.

BASÍLICA DE SANT PERE

Tot és a l’engròs a la Basílica de Sant Pere. Per començar, és la construcció cristiana més gran del món i la seva cúpula, obra mestra de Bramante, és la més alta mai construïda (tot i que no la més ampla; la del Panteó la supera per un metre exacte en el seu diàmetre). Val la pena aguantar les cues de turistes i entrar-hi per contemplar el fastuós interior, el solemne Baldaquí de Bernini amb les seves columnes salomòniques, els enllosats, les estàtues i, sobretot, l’obra mestra de l’escultura que és la Pietat de Miquel Àngel. Es pot, i cal, pujar-hi i fer un passeig per la cúpula i les terrasses, un magnífic mirador de la ciutat.

MUSEI VATICANI

Els Museus Vaticans són una de les pinacoteques més grans i importants del món. La visita és complicada d’encaixar per al viatger ocasional, ja que la seva monumentalitat pot ocupar-li un dia sencer. Però entrar-hi encara que sigui només per veure la Capella Sixtina, l’obra mestra absoluta de Miquel Àngel, ja val molt i molt la pena. (Cal reservar amb antelació).

VIA DELLA CONCILIAZIONE

Quan Bernini (un altre cop ell, quin pluriempleat, el pobre) va dissenyar la columnata de Sant Pere, ho va fer tancant completament l’espai i creant una plaça totalment porticada. Però Mussolini va decidir obrir una gran avinguda per als seus desfilades i triomfs i, a més, donar una sortida al Vaticà fins al Tíber, així que va fer tallar una part de la columnata. D’aquí va néixer aquest majestuós passeig, flanquejat per grans edificis i palaus.

CASTELO DE SANT’ ANGELO

Al final de la Via della Conciliazione, a la vora del riu, s’alça el majestuós Castell de Sant’Angelo. Aquest edifici circular va ser originalment el Mausoleu d’Adrià, construït al segle II, però se li van anar afegint elements i ampliacions fins al segle VII. Se’n pot visitar l’interior, passejar per les seves sales i fer un cop d’ull a la ciutat i al Vaticà des de les seves terrasses superiors..

8 – LES ESGLESIES DE ROMA

A la ciutat de Roma es poden fer rutees de tota mena: le dels obeliscs romans, la de les fonts barroques, la dels quadrs de Caravaggio a llocs públics (molt interessant aquesta). I la ruta per excl·lència és la de les esglésies i basíliques. Degut al seu fortíssim i important predicament catòlic, compta amb importants temples repartits per tota la ciutat. Existeix, per als més devots, un recorregut de 25 km. però n’hi ha algunes que val la pena visitar.

SAN PIETRO IN VÍNCOLO

A pocs metres del Fòrum es troba la Basílica de Sant Pietro in Vincoli (Sant Pere encadenat) que, en si mateixa, no seria especialment digna de visita si no fos perquè acull una de les escultures més meravelloses de la història de l’art: el Moisès de Miquel Àngel Buonarroti. Per quedar-s’hi hores contemplant-lo. També s’hi poden veure les que diuen que van ser les cadenes del mateix Sant Pere (d’aquí ve el nom), per si el visitant és aficionat a això de les relíquies religioses, que n’hi ha.

SANTA MARIA MAGGIORE

És una de les més monumentals de Roma i una de les poques que conserva la planta cristiana original de l’edat mitjana i, a banda d’acollir certes commemoracions religioses, el Papa l’utilitza sovint per a les seves misses. A més, està profusament ornamentada amb importants obres d’art.

BASILICA SANTA MARIA IN ARACOELI

Santa Maria in Aracoeli és una de les esglésies més antigues i monumentals de Roma, situada al cim del turó Capitolí, al costat de la Piazza del Campidoglio. S’hi accedeix per una espectacular escalinata de 124 esglaons i el seu interior, d’aspecte sobri però molt ric, conserva capelles, frescos i obres d’art de diverses èpoques. És especialment coneguda pel Santo Bambino di Aracoeli, una talla del Nen Jesús tradicionalment considerada miraculosa.