Un cap de setmana a Bolonya

(Abril 2022)

Bolonya, la capital de la regió d’Emília-Romanya, al nord d’Itàlia, és coneguda de diverses i pintoresques maneres: la Dotta (per la seva universitat), la Rossa (pel característic color rogenc de les seves façanes), la Turrita (per les 22 torres que encara conserva i el més d’un centenar que havia arribat a tenir) o la Grassa (per la seva excel·lent i abundant gastronomia). És una ciutat bonica, històrica, animada, vibrant i acollidora, perfecta per a una escapada de cap de setmana, especialment gràcies a les bones i econòmiques connexions aèries des de Barcelona i Madrid.

Una altra de les seves característiques més singulars són els pòrtics. Bolonya compta amb una extensa xarxa de porxos que flanquegen els carrers del centre històric, la majoria d’ells senyorials i ricament decorats. En conjunt sumen 38 quilòmetres de longitud, entre els quals destaca el pòrtic continu més llarg del món, amb gairebé quatre quilòmetres de recorregut ininterromput. Des de l’any 2021 formen part del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Hi ha diverses rutes que permeten recórrer els principals pòrtics de la ciutat.

ARRIBADA A LA CIUTAT

Si arribeu a Bolonya amb avió, la manera més pràctica de desplaçar-vos fins al centre de la ciutat és el tren semidirecte Marconi Express. És molt ràpid i còmode, tot i que no és especialment econòmic (17 € l’anada i tornada el març del 2022), però continua sent més barat que un taxi. El tren arriba a l’Estació Central i, des d’allà, només cal agafar la Via dell’ Indipendenza, una elegant avinguda on ja trobem els primers pòrtics i que, després de travessar les restes de les antigues muralles i una de les portes històriques de la ciutat, transcorre entre hotels de luxe i botigues de marques reconegudes.

Gairebé al final de l’avinguda, a mà esquerra, s’alça imponent la catedral metropolitana de Sant Pere, la catedral dels bolonyesos. Les obres es van acabar al segle XV, tot i que l’edifici presenta una marcada fesomia barroca. El seu campanar, de 70 metres d’alçada, és una de les torres més altes de la ciutat (de les quals en parlarem més endavant). És possible pujar al campanar en determinades franges horàries i també baixar a la cripta, on es conserven vestigis de les primeres construccions del temple.

UN PASSEIG PEL CENTRE

La Via dell’Indipendenza desemboca al cor de la ciutat, al quilòmetre zero de Bolonya: la famosa font de Neptú. Punt de trobada per excel·lència dels bolonyesos, s’alça a la plaça del mateix nom i constitueix un conjunt escultòric d’una gran bellesa i força expressiva, fins al punt d’haver esdevingut un dels grans símbols de la ciutat. Va ser construïda al segle XVI pel escultor flamenc Joan de Bolonya. Dues curiositats. Sabeu quina prestigiosa marca italiana de cotxes esportius té com a emblema el trident del Déu? I sabíeu que l’escultor volia representar els genitals de Neptú amb unes dimensions més grans, però les autoritats de l’època no li ho van permetre? Com a revenja, va col·locar els dits d’una de les mans de manera que, observats des d’un determinat angle, creen un efecte òptic que «corregeix» la mida dels genitals.

A la dreta de la font, a la façana del solemne Palazzo d’Accursio, també es poden veure un parell d’elements ben curiosos: unes marques blanques gravades al mur que indicaven les antigues unitats de mesura utilitzades en el comerç de la ciutat i, just a sobre, dues àligues esculpides en pedra. La tradició afirma que la de la dreta va ser obra de Miquel Àngel.

Darrere la font de Neptú s’obre la majestuosa Piazza Maggiore, l’autèntic cor de Bolonya. Aquesta magnífica plaça, escenari de tota mena d’actes ciutadans, manifestacions, concerts i celebracions, està envoltada per alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Hi destaca el Palazzo d’Accursio, seu de l’Ajuntament, amb els seus patis i les elegants galeries, que es poden visitar; el Palazzo del Re Enzo, amb els seus passadissos interiors sempre plens de turistes fent-se fotografies i la seva imponent torre; i, sobretot, la basílica de Sant Petroni, presidida per la monumental Porta Magna. És l’església més gran de Bolonya i una de les més grans d’Itàlia. La basílica està protegida de manera permanent per efectius de l’exèrcit, ja que un dels seus frescos representa Mahoma a l’infern, una obra que al llarg dels anys ha estat objecte de polèmica i que ha motivat obvies mesures especials de seguretat.

Al costat oposat de l’Ajuntament s’obren uns pintorescos carrerons que sempre són plens de gent gràcies a la gran quantitat de bars, restaurants força econòmics especialitzats en productes locals (com els típics tortellini o els embotits italians), terrasses i botigues d’alimentació. Si hi arribeu amb gana, és molt recomanable entrar a qualsevol d’aquests establiments, ja que la qualitat del que ofereixen acostuma a ser excel·lent. Nosaltres vam escollir la Salumeria Simoni, a la Via Pescherie Vecchie, on serveixen uns embotits i uns formatges espectaculars, a més d’una extensa carta de vins de la regió. Va ser tot un encert.

Al sud del Quadrilàter s’obren tres places, gairebé consecutives, que també val la pena visitar. La primera, just darrere de la imponent basílica de Sant Petroni, és la Piazza Galvani. Hi destaca una curiosa estàtua de Luigi Galvani, un dels fills il·lustres de la ciutat, representat amb una granota, en record dels experiments que el van fer famós. Sota els pòrtics hi ha el Palazzo dell’Archiginnasio, antiga seu de la universitat de Bolonya. A l’interior es poden visitar una majestuosa biblioteca històrica i el famós Teatre Anatòmic (l’entrada costa 3 €). Fixeu-vos també en un petit detall ben curiós: a les lloses de marbre que pavimenten el pòrtic encara s’hi poden observar fòssils incrustats.

A continuació hi trobem la Piazza Cavour, una elegant plaça enjardinada, ideal per passejar o descansar en algun dels seus bancs. En un d’ells hi seu permanentment el cantautor i poeta local Lucio Dalla. Bé, en realitat és la seva estàtua, que cada dia atrau nombrosos visitants que fan cua per fotografiar-s’hi.Val la pena aixecar la vista i contemplar el sostre del pòrtic que hi ha al darrere, ricament decorat amb retrats de diverses personalitats italianes. I si us ve de gust fer una pausa, en aquesta mateixa plaça hi trobareu la Cremeria Cavour, considerada per molts la millor gelateria de Bolonya i molt freqüentada tant pels habitants de la ciutat com pels turistes. Una parada gairebé obligada.

Si continueu per la Via Garibaldi arribareu a la Piazza San Domenico, una gran plaça oberta presidida per la imponent basílica de Sant Domenico. Acabada al segle XIV, conserva les relíquies del sant i un cor de fusta magníficament treballat que mereix una visita. A la plaça també s’aixequen dues esveltes columnes coronades per les tombes de dos famosos cronistes de Bolonya. Es creu que són les úniques tombes estílites que es conserven al món..

És el moment de tornar a fer cap al centre. A uns 300 metres hi trobem la Piazza Santo Stefano, que els bolonyesos reivindiquen com la plaça més bonica del món. No sabem si tenen raó, però el cert és que és un espai elegant, acollidor i amb un encant especial. Aquesta plaça, de planta triangular, està envoltada d’antics palazzi i presidida pel conjunt de les Set Esglésies, integrades dins de la basílica de Santo Stefano. La plaça és sempre plena de vida, ja que està envoltada de bars i restaurants amb terrasses que ocupen bona part de les voreres. A més, els dissabtes s’hi celebra un pintoresc mercat d’antiguitats que s’estén per tota la plaça i els carrers dels voltants.

Al costat nord s’obren unes galeries que acullen elegants restaurants (compte, perquè no són precisament econòmics) i que desemboquen a la Strada Maggiore. En aquest carrer podem contemplar un altre tipus de pòrtics, sostinguts per grans bigues de fusta, considerats els més antics de la ciutat. La Strada Maggiore condueix fins a la Piazza di Porta Ravegnana, on s’alça el gran símbol de Bolonya: les Due Torri. Però d’aquestes ja en parlarem més endavant, quan seguim la ruta dedicada a les torres més importants de la ciutat.

D’EXCURSIÓ AL SANTUARI DE SAN LUCA

Una bona idea és dedicar una tarda a pujar fins al santuari de San Luca, un dels indrets més emblemàtics tant per als habitants de Bolonya com per als visitants. Aquest santuari s’alça al cim del turó del Colle della Guardia, a uns 300 metres d’alçada, i és un important lloc de pelegrinatge, a més d’una destinació molt popular per passejar o practicar esport. S’hi pot arribar amb autobús, amb un tren turístic o caminant, però convé pensar-s’ho bé: des del centre hi ha uns cinc quilòmetres de recorregut amb un desnivell considerable. Nosaltres recomanem pujar en transport i baixar a peu, ja que el passeig de tornada val molt la pena.

Anem per parts. Amb transport públic s’hi arriba fàcilment amb la línia 21, tant des de l’estació de tren com des de diverses parades del centre. També hi ha el trenet turístic, anomenat San Luca Express, que surt de la Piazza Maggiore aproximadament cada 45 minuts. El trajecte dura prop d’una hora, el bitllet d’anada i tornada costa 12 € i inclou una audioguia que explica els principals punts d’interès al llarg del recorregut.

Una de les particularitats d’aquest recorregut és que, a partir de la solemne Porta Saragozza, el camí fins al mateix santuari transcorre íntegrament sota pòrtics, formant el passeig porticat més llarg del món, amb 3,6 quilòmetres de longitud.Us recomanem fer aquest tram de baixada, ja que és una passejada molt agradable i força més còmoda que afrontar-la en sentit ascendent. Com a curiositat, el pòrtic està format per exactament 666 arcs, numerats un per un, i molts d’ells incorporen una placa dedicada a algun bolonyès, bolonyesa o família de la ciutat. Al llarg del recorregut també hi trobareu quinze petites capelles decorades amb pintures dedicades als misteris del Rosari.

A més, el passeig permet admirar elements tan destacats com l’Arc del Meloncello o diverses elegants vil·les construïdes quan aquesta zona encara es trobava als afores de Bolonya. Al final del llarg pòrtic, coronant el turó, s’alça el santuari de San Luca. La seva construcció es va allargar durant prop de tres segles, tot i que la cúpula no es va completar fins a mitjan segle XX. El santuari és una de les siluetes més característiques de Bolonya i, des de les seves terrasses, s’obté una magnífica panoràmica de la ciutat. També es pot pujar fins a la cúpula per gaudir d’unes vistes encara més espectaculars. L’entrada costa 5 €.

UNA RUTA PER LES TORRES

Ja hem passejat pel centre històric i hem pujat fins al santuari de San Luca. Què us sembla ara una ruta per les principals torres de la ciutat? Ja hem comentat que Bolonya va arribar a tenir més de dues-centes torres, construïdes amb funcions defensives, de vigilància, com a campanars o, simplement, per demostrar el poder de les grans famílies de la ciutat. Avui dia encara se’n conserven una vintena, i s’han convertit en un dels trets més característics de Bolonya.

Les Due Torri són el gran símbol de la ciutat. Es tracta de la torre Asinelli i la torre Garisenda, situades a la confluència de la Strada Maggiore amb la cèntrica Via Rizzoli. Construïdes al segle XI, la primera fa 97 metres d’alçada i és la més alta de Bolonya, mentre que la segona en fa 48. Totes dues presenten una inclinació provocada pels moviments del terreny: aproximadament un grau en el cas de l’Asinelli i tres graus en el de la Garisenda. Observades des de determinats punts, sembla que es mantinguin dretes per un autèntic miracle. La torre Asinelli es pot visitar (l’entrada costa 5 €), però és molt recomanable reservar el tiquet amb antelació, ja que les entrades del mateix dia s’exhaureixen ben aviat a causa de les llargues cues de visitants. Ara bé, si simplement voleu pujar a una torre per gaudir de les vistes, hi ha alternatives molt menys concorregudes, com veurem tot seguit.

La torre Azzoguidi, situada a la Via Altabella, és una torre de planta quadrada d’uns 60 metres d’alçada construïda al segle XII. Es creu que originàriament devia ser encara més alta, ja que les dimensions massisses de la seva base semblen haver estat concebudes per sostenir una estructura de més envergadura. Els primers pisos es van destinar a habitatges, mentre que els baixos acullen actualment diversos establiments comercials.

Torre Prendiparte. Aquesta singular torre, de 61 metres d’alçada i construïda al segle XII, allotja al seu interior un petit i exclusiu bed & breakfast. Es pot visitar, tot i que els darrers trams de l’ascensió, per unes escales de fusta molt dretes, no són gaire recomanables per a les persones amb vertigen, especialment durant la baixada. L’esforç, però, té recompensa: des del capdamunt s’obté una panoràmica espectacular de les teulades vermelloses del centre històric i del laberint de carrers que les uneixen. A més, com que gairebé mai no hi ha cues, és una magnífica alternativa a la molt concorreguda torre Asinelli. Es troba a la Piazza Prendiparte i l’entrada costa 3 €. És la torre que vam pujar nosaltres

Campanar de la catedral de Sant Pere. Tot i que tècnicament no és una torre civil, a la pràctica forma part de l’skyline característic de Bolonya. Acabat al segle XVI, fa 70 metres d’alçada i s’hi accedeix des de l’interior de la catedral, a la Via dell’Indipendenza. Només es pot visitar en determinats horaris, habitualment els dissabtes i diumenges. Al capdamunt hi penja La Nonna, la campana més gran de la ciutat, amb un pes de 3.300 quilograms. El seu potent repic es pot sentir amb claredat des de bona part del centre històric.

Torre dei Scappi. Aquesta torre, de només 38 metres d’alçada, passa gairebé desapercebuda si es recorre la Via dell’Indipendenza, tot i que és ben visible des de la font de Neptú. Els seus gruixuts murs de planta quadrada fan pensar que inicialment estava projectada per assolir una alçada molt superior, potser per competir amb la veïna torre Azzoguidi, però mai no es va arribar a completar. El nom de la torre i de la família Scappi està relacionat amb una llegenda —sense fonament històric— segons la qual una dona va frustrar la fugida del rei Enzo des del palau veí cridant «scappa, scappa!» («fuig, fuig!»).

La torre Accursi, o torre del Rellotge (dell’Orologio), és una elegant construcció situada en un dels angles del Palazzo d’Accursio, a la Piazza Maggiore. Amb els seus 46 metres d’alçada, va ser edificada al segle XIV i constitueix la part més antiga del conjunt que avui acull l’Ajuntament de Bolonya. El seu gran rellotge, amb una esfera de més de sis metres de diàmetre, és el més gran d’Itàlia de les seves característiques.

Torre dei Galluzzi. S’alça a la plaça del mateix nom, molt a prop de la Piazza Maggiore. Igual que la torre Prendiparte i altres torres medievals de la ciutat, pertanyia a una de les famílies més poderoses de Bolonya al segle XIII. Era una torre habitada i formava part del conjunt de construccions conegudes com els «gratacels medievals» de Bolonya. Actualment fa uns 30 metres d’alçada, tot i que probablement havia estat més elevada. La tradició explica que els Galluzzi, antics propietaris de la torre, van protagonitzar una història d’amor impossible amb la família rival dels Carbonesi, una llegenda que sovint s’ha comparat amb la de Romeu i Julieta.

UNA CURIOSITAT FINAL

Abans d’acabar, si el vostre camí de tornada us porta cap a l’estació de tren, no deixeu de passar per la Via Piella. Allà hi trobareu una de les curiositats més singulars de Bolonya: la Finestrella, és a dir, la «finestreta». Es tracta d’una petita obertura sota un porxo que s’obre directament sobre l’únic canal a l’aire lliure que encara es conserva a la ciutat. Antigament, Bolonya disposava d’una extensa xarxa de canals que servien per al transport de mercaderies, però avui aquest és un dels pocs testimonis visibles d’aquell passat. La Finestrella s’ha convertit en un autèntic reclam per a fotògrafs, creadors de contingut, influencers i usuaris d’Instagram, de manera que és habitual trobar-hi llargues cues per aconseguir aquesta fotografia tan característica. Però el lloc és divertit si teniu sort i no hi ha gent

Bolonya és una ciutat amb un patrimoni cultural extraordinari, una gastronomia excel·lent, un ambient molt agradable i carrers que conviden a passejar sense pressa. És una destinació ideal per a una escapada de cap de setmana.

I sí, ho heu endevinat: la prestigiosa marca de cotxes esportius Maserati va prendre com a emblema el trident de l’estàtua de Neptú que presideix la Piazza Maggiore.