Fes, la medina infinita

Teníem moltes ganes de visitar el Marroc i, d’entrada, havíem planejat passar uns dies a Marràqueix, el destí més habitual quan penses en aquest país. Però un bon amic ens va recomanar que, en comptes d’això, anéssim a Fes. Segons ell, és una ciutat més autèntica i amb molts menys turistes. I tenia tota la raó. Fes és una destinació ideal per descobrir una petita mostra del Marroc en un cap de setmana llarg —nosaltres hi vam passar tres nits— i endinsar-se en la cultura àrab d’aquest racó del nord d’Àfrica.

Els riads

Al Marroc hi ha unes construccions tradicionals anomenades riads (o riyads) que, durant els darrers anys, s’han anat restaurant i reconvertint en petits hotels amb molt d’encant. N’hi ha de més o menys luxosos, però, en general, ofereixen un allotjament més assequible que els grans hotels i una experiència molt més autèntica. La seva estructura és gairebé sempre la mateixa: dues o tres plantes organitzades al voltant d’un o dos patis interiors, sovint embellits amb fonts, arbres i vegetació. Originàriament eren residències de famílies benestants. Les façanes, austeres i pràcticament sense finestres —d’acord amb la tradició islàmica de preservar la intimitat de la llar—, contrasten amb uns interiors profusament decorats amb mosaics de rajoles, motllures, arcs i columnes.

Nosaltres ens vam allotjar al Riad Al Makan, un elegant establiment amb dos patis centrals, una excel·lent relació qualitat-preu i una ubicació molt propera al centre històric de la ciutat.

La Porta Blava

L’antiga medina de Fes estava envoltada per una muralla —de la qual encara avui es conserven nombrosos trams— i s’hi accedia a ella mitjançant diverses portes monumentals. La més important, i encara avui la principal entrada a la medina, és la Porta Blava.

Coneguda en àrab com a Bab Bou Jeloud (bab significa «porta», una paraula que trobareu sovint durant el vostre viatge), va ser construïda a començaments del segle XX, durant el Protectorat francès. Constitueix el principal accés a la medina i el punt d’inici de diversos carrers comercials. A l’esplanada interior s’hi concentren nombrosos restaurants i cafeteries. El seu triple arc monumental i la façana recoberta d’arabescos i mosaics de rajoles —blaves a l’exterior i verdes a l’interior— formen una de les imatges més emblemàtiques i fotografiades de la ciutat.

La Medina

La petita plaça que s’obre darrere de la Porta Blava desemboca en dos carrers: Tala’a Kebira i Tala’a Seghira. Val la pena familiaritzar-se amb aquestes dues vies, ja que són les úniques que travessen la medina fins la zona del riu i es convertiran en el millor punt de referència dins el laberint de carrers, carrerons, passatges sense sortida i atzucacs que formen la zona de vianants més gran del món, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

És pràcticament impossible no perdre’s alguna vegada per la medina de Fes —i qui digui el contrari, probablement dissimula—, però aquesta és precisament una part essencial del seu encant. Potser així descobriràs una petita botiga que hauries passat per alt, una porta magníficament esculpida, una explosió de mosaics de colors o uns arcs que evoquen èpoques llunyanes.

En qualsevol cas, sempre et serà fàcil tornar a una d’aquestes dues artèries principals. Els habitants de Fes estan molt acostumats a orientar els visitants despistats i solen fer-ho amb una gran amabilitat. Tant la Tala’a Kebira com la Tala’a Seghira concentren bona part de les botigues destinades als turistes, establiments d’alimentació, tallers d’artesania i petits cafès on fer una pausa abans de continuar explorant la medina.

Socs

La medina de Fes es divideix en diferents barris, cadascun amb el seu soc especialitzat en un ofici o un tipus de producte determinat, una organització gremial que s’ha mantingut gairebé intacta des de l’edat mitjana. Al cor de la medina hi ha el Soc Attarine, un entramat de carrers coberts dedicat principalment a la venda de teles, roba i altres productes tèxtils. Al final de la Tala’a Kebira s’obre el Soc de la Henna, famós pels seus perfums, olis essencials, cosmètics naturals i l’oli d’argània, un dels productes més emblemàtics del Marroc.

El Soc Nejjarine és el domini dels fusters i artesans de la fusta, que elaboren des de mobles fins a delicades peces decoratives. Ben a prop de la Porta Blava hi trobareu el Soc Achebine, un mercat tradicional on encara avui es venen aus de corral vives i carn acabada de tallar.

Un dels racons amb més encant és la plaça Seffarine, situada prop de les adoberies. Aquí es concentra el soc dels calderers i dels artesans del coure i el bronze, un dels oficis més antics i arrelats de Fes. Les botigues, plenes de làmpades, safates, miralls, utensilis de cuina i peces d’artesania treballades a mà, formen un dels conjunts comercials més atractius i fotogènics de tota la medina.

Adoberies

A l’extrem est de la medina, a l’altra banda de l’entrada per la Porta Blava i a la riba del riu Fes, hi trobem les famoses adoberies. N’hi ha quatre, i la més gran i coneguda és l’adoberia de Chouara. L’adoberia funciona de la mateixa manera des de la seva fundació i és, a més d’una factoria en ple rendiment, la principal atracció turística de la ciutat. Es pot visitar de dues maneres: contractant una visita guiada pel recinte o des dels terrats de les cases adjacents. Nosaltres vam escollir aquesta segona opció; és gratuïta, però s’aconsella deixar una propina o comprar algun article de cuir a les botigues per les quals has de passar per arribar a dalt. Si no, t’arrisques que et segueixin durant una bona estona a la sortida, amb insistència i no gaire de bon humor.

La vista des dels terrats és impressionant. Desenes de cubetes de pedra que contenen líquids de múltiples colors utilitzats per tenyir les peces de pell s’alternen amb les piscines de substàncies pudentes que serveixen per estovar el material. L’olor és força nauseabunda; no debades s’utilitzen orina de vaca i excrements de colom per tractar les pells. No és un lloc gaire apte per a persones sensibles a les olors fortes. De fet, els nois de les botigues et donen fulles de menta constantment perquè te les posis sota el nas amb l’objectiu d’apaivagar la forta pudor de l’ambient.

Mesquita y madrassa Al Qarawiyyin

Fundada al segle IX, es tracta de la universitat més antiga del món de les que encara estan en activitat a l’actualitat. Tot i que no es pot visitar el seu interior si no es professa la religió islàmica, val la pena acostar-s’hi i intentar, a través d’alguna porta oberta, albirar algun dels seus esplèndids patis amb les seves rajoles i mosaics verds i blancs. El seu minaret destaca entre totes les edificacions de la medina, ja que és el més alt de la ciutat i constitueix un punt de referència, a més de ser una de les siluetes característiques de la medina.

Mirador de les tombes Marínides

Al nord de les muralles que envolten la medina, s’aixeca un turó coronat pel castell de Borj Nord. Construït al segle XVI, acull el Museu de les Armes de Fes. La visita a aquest recinte no és res de l’altre món, però sí que ho són les ruïnes de les tombes de l’època del sultanat dels marínides (un imperi berber que va viure el seu moment de màxim esplendor entre els segles XIII i XV i sota el qual Fes va assolir la seva època de major influència), situades uns quants centenars de metres més amunt del turó i que ofereixen les vistes més espectaculars de tota la medina.

Des d’allà podem contemplar l’atapeït traçat urbà d’aquesta immensa zona de vianants i, si hi coincideix amb alguna de les crides a l’oració, experimentar la curiosa cacofonia dels cants dels muetzins que es va succeint des dels diferents minarets de la ciutat.I a la nit, la silueta il·luminada de les ruïnes, retallada sobre el turó, es pot veure des de gairebé tots els punts de la ciutat.

Palau Reial

Anomenat Dar al-Makzen, aquest magnífic palau del segle XIV s’estén al llarg de 80 hectàrees i és el resultat de diverses ampliacions i remodelacions. Malauradament, no admet visitants, però tot i així contemplar la seva façana principal, amb les seves gegantines portes ornamentades que presideixen una gran esplanada, val molt la pena. Es tracta de set portes de bronze que simbolitzaven els set nivells de la monarquia imperial i que van ser afegides durant l’època alauita, al segle XX.

Barri jueu

Arribar al barri jueu des de la medina és un magnífic passeig, si el combineu amb els jardins d’Agdal, amb el seu estany i els seus camins arbrats que refresquen el cor de la ciutat, i amb la porta Bab Dekkain, un majestuós accés amb un gegantí pati emmurallat on tens la sensació d’estar al cor d’un antic castell. Aquest pati dona directament a la Rue Fès el-Jdid, on s’estén un pintoresc mercat de teles i roba, lloc habitual de comerç de la gent local, que desemboca en una altra majestuosa porta, la de Bab el-Semarine, ja situada a la segona muralla de Fes.

Més enllà d’aquesta porta s’estén el barri jueu, i entrar-hi és com aparèixer de sobte en una altra ciutat, si no directament en un altre país. I és que la Mellah era antigament el gueto jueu de Fes. Enganxat a les muralles del Gran Palau, oferia als habitants del barri protecció i seguretat, una necessitat molt valorada pels seus residents, ja que tenien el monopoli del comerç de l’or i la plata.

Avui dia, amb el pas del temps, els jueus s’han traslladat a altres zones de la ciutat i els seus edificis han estat ocupats per comerciants musulmans, però encara és possible apreciar la gran diferència arquitectònica: les cases del barri (sobretot les del Rue Mellah, el carrer principal) tenen esplèndids balcons de ferro forjat i fusta treballada, mentre que les edificacions musulmanes orienten les finestres cap als patis interiors.

Excursions fora ciutat:

Volubilis

Una excursió de mig dia que val molt la pena fer des de Fes és la de l’antiga ciutat romana de Volubilis. Es troba a 90 km de Fes i el trajecte es pot fer contractant un taxi d’anada i tornada des del vostre riad o llogant un cotxe. També hi ha la possibilitat d’agafar un taxi compartit, però us deixa al poble proper de Moulay Idriss, i des d’allà cal agafar un altre taxi local.

L’entrada a l’impressionant recinte costa 20 dírhams (uns 2 euros). Es tracta del jaciment romà més gran d’Àfrica i un dels més extensos i millor conservats de tot el món, també declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ocupa 20 hectàrees de terreny i es creu que només se n’ha desenterrat la meitat de l’antiga ciutat. Resulta evocador passejar entre les ruïnes de les cases, observant els mosaics perfectament conservats, i contemplar les restes del temple de Júpiter, situat a la part més alta de la ciutat, amb les seves columnes, així com la basílica, les termes o l‘arc de triomf de Caracala.

El poble veí de Moulay Idriss, a 5 km, és una pintoresca localitat de cases blanques enfilades al vessant de la muntanya que bé mereix un passeig pels seus carrers antics. A més, és un important centre de pelegrinatge per als musulmans, ja que acull el santuari d’Idris I, fundador de la influent dinastia idríssida, que es remunta al segle VIII.

Mekhnes

A 30 km de l’antiga ciutat de Volubilis i a 65 de Fes trobem la ciutat de Meknès. Es tracta d’una de les quatre ciutats imperials del Marroc (les altres són Fes, Rabat i Marràqueix) i, com a tal, és rica en història i arquitectura.

Cal destacar la impressionant porta de Bab Mansour, del segle XVIII, que és la porta més gran de tot el Marroc. Davant de la porta s’estén la gegantina esplanada de Lalla Aouda, el principal punt de trobada dels habitants de la ciutat, amb nombroses paradetes de menjar i restaurants amb grans terrasses. Cap al vespre s’hi poden contemplar espectacles locals de música o petites representacions teatrals més o menys orientades als turistes. Darrera de la plaça, dins l’edificació que la tanca, trobem el soc de Der el-Kebira, amb les típiques botiguetes de roba, artesania i records. Més enllà s’estén el mercat a l’aire lliure, molt més local i especialment recomanable pel seu caràcter pintoresc i autèntic.

També és molt recomanable pujar a alguna de les terrasses dels restaurants per prendre un cafè o un te verd mentre s’observa la vida quotidiana que transcorre en aquesta gran plaça.

Nosaltres vam anar a Meknès amb el taxi que havíem contractat d’anada i tornada des de Fes, però també hi ha taxis col·lectius des de Moulay Idriss, per si feu la visita de camí des de Volubilis, o bé directament des de Fes.