Barcelona. Una de les ciutats més conegudes, visitades, turistejades i passejades de tot el món. Fins al punt que l’any 2021 va ser la vuitena ciutat d’Europa amb més turistes, amb més de sis milions i mig de visitants. Una ciutat que els seus habitants estimen, pateixen, toleren o no… i que compta amb un bon nombre d’atraccions turístiques, ja convertides en icones mundials conegudes per tothom.
Per això, Isa i fe de viatge se sentia una mica en deute amb la ciutat on vivim, que estimem i patim a parts iguals i en moments diferents. Així doncs, ens agradaria elaborar una guia que fos una alternativa a allò més tòpic i conegut, recollint vint dels indrets que més ens agraden, que més ens atreuen o que ens resulten més acollidors de la ciutat, i que en la seva gran majoria són desconeguts per al turista habitual. En definitiva, una guia que pugui ser útil al visitant (o al barceloní que encara no els conegui) que vulgui descobrir llocs atractius fora dels circuits més habituals i, per què no, convertir-se en un expert alternatiu en Barcelona.
ÀREA DE MONTJUÏC
1 – MUNTANYA DE MONTJUÏC
Sens dubte, Montjuïc és el nostre indret preferit de Barcelona. És una muntanya de 175 metres d’altura que, per sort o per una conjunció astral, ha quedat al marge de la urbanització. El resultat és que Barcelona disposa d’un magnífic pulmó verd del qual poden gaudir els seus soferts habitants. Però no només això: el parc de Montjuïc mereix una visita de diverses hores, ja que concentra un munt de propostes diferents. S’hi pot passejar per les instal·lacions de l’Anella Olímpica, recórrer els seus camins, descobrir els jardins botànics, seure a fer una cervesa en alguna de les seves terrasses amb unes vistes incomparables sobre la ciutat (la de les antigues piscines de salts és especialment espectacular), visitar algun dels seus museus (la Fundació Miró mereixeria una entrada pròpia en aquest article) o, per als qui estiguin més en forma, pujar fins al Castell, al capdamunt de la muntanya, i gaudir d’unes panoràmiques excepcionals sobre el port de Barcelona. I, de baixada, no deixeu de visitar els Miradors de l’Alcalde, un vestigi del desaparegut parc d’atraccions que, malauradament, va tancar les portes a principis dels anys noranta.
(Nota: si no us ve de gust pujar caminant, al Castell s’hi pot arribar amb l’autobús 150, que surt de les Torres Venecianes.)
2 – PABELLÓ MIES VAN DER ROHE
En un extrem d’una de les terrasses de la pujada al Palau Nacional de Montjuïc hi podem trobar el que, al nostre parer, és l’edifici més bonic de Barcelona. Es tracta del Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional de 1929 que, juntament amb el seu veí (i horrorós) pavelló d’Itàlia, va sobreviure al desmantellament de l’Exposició. Popularment conegut com l’edifici Mies van der Rohe, pel nom de l’arquitecte que el va dissenyar, és un exemple perfecte de l’arquitectura del moviment Bauhaus, sorgit a Alemanya durant el període d’entreguerres i que defensava el lema «menys és més» (línies pures, estructures geomètriques i absència d’ornamentació).
Si en voleu visitar l’interior, l’entrada costa 8 euros (4 euros la reduïda), però des de l’exterior ja ens podem fer una idea força encertada de la seva espectacular estructura minimalista.
3 – SALA OVAL DEL PALAU NACIONAL
El Palau Nacional de Montjuïc és una peça ben coneguda de l’skyline de Barcelona. A més d’albergar una important col·lecció permanent de pintura d’autors catalans, aquest imponent edifici, projectat per a l’Exposició Internacional de 1929, presideix l’espectacle turístic més famós de Barcelona, la Font Màgica de Carles Buïgas, i de la seva cúpula surten els nou feixos de llum que coronen la ciutat les nits d’hivern. Però el que poca gent coneix és l’espectacular Sala Oval que s’obre a l’interior de l’edifici. És una de les sales més grans d’Europa destinades a actes socials i es pot visitar per admirar la seva immensa cúpula i el seu solemne orgue. I, per descomptat, també la podeu llogar per celebrar-hi qualsevol esdeveniment… si us sobren uns quants eurets.
4 – TEATRE GREC Y JARDINS DE LARIBAL
Sabíeu que Barcelona té un teatre grec? Bé, aquesta afirmació té una mica de trampa, ja que en realitat es tracta d’una rèplica construïda per a l’Exposició Internacional de 1929, al peu de la carretera de la Font del Gat i darrere del bonic conjunt del Mercat de les Flors. Tot i així, és una rèplica molt convincent, construïda en pedra al vessant de la muntanya, i tant el teatre com els preciosos jardins i els romàntics pavellons del recinte mereixen una visita. El teatre és plenament funcional i acull representacions teatrals, concerts i, cada estiu, es converteix en una de les seus principals del Festival Grec. A més, des del Teatre Grec es pot pujar fins a la Fundació Miró passejant pel frondós Jardí de Laribal, obra del paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest jardí amaga un altre dels racons més desconeguts i encantadors de Barcelona: les Escales del Generalife, anomenades així per la seva semblança amb les del Generalife de l’Alhambra.
5 – JARDINS DE COSTA I LLOBERA
Al vessant més escarpat de la muntanya de Montjuïc, el que mira cap al port, hi trobem un jardí ben curiós, desconegut fins i tot per a molts barcelonins. Es tracta dels Jardins de Mossèn Costa i Llobera, un indret on el visitant pot sentir-se, per uns instants, transportat a un desert nord-americà. Les sis hectàrees del parc acullen més de 800 espècies de cactus i de plantes crasses i suculentes procedents dels deserts de tot el món, fet que converteix aquest espai en un dels jardins especialitzats més singulars d’Europa.
I si tanta vegetació desèrtica us ha fet venir set, la sortida superior del parc porta fins a l’esplanada de Miramar, on antigament hi havia els estudis de RTVE i que avui forma part d’un hotel de luxe. Allà hi trobareu un parell de terrasses amb unes vistes espectaculars sobre el monument a Colom i el Moll de la Fusta.
EL BARRI GÒTIC
6 – LA VIA SEPULCRAL ROMANA
A Barcelona hi ha un problema: quan s’inicia una obra, sobretot al centre de la ciutat, sempre hi ha el risc de topar amb una important troballa arqueològica d’èpoques passades que endarrereixi els treballs uns quants anys o, fins i tot, obligui a cancel·lar-los. Això és precisament el que va passar l’any 2003, quan es van iniciar les obres d’un aparcament a la plaça de la Vila de Madrid: s’hi va descobrir una via sepulcral romana que va obligar a aturar el projecte. Un cop reurbanitzada la plaça, l’any 2008, aquesta necròpolis romana del segle II va quedar a la vista. Els romans acostumaven a enterrar els seus morts al llarg de les vies que sortien de les ciutats, i això és exactament el que es pot contemplar aquí: un conjunt de tombes alineades al costat de l’antic camí, entre les quals destaquen sis singulars cupae monolítiques.
7 – ESGLÉSIA DE SANTA ANNA
Costa de creure que, darrere les façanes de la concorreguda i transitada plaça de Catalunya, existeixi un indret tan tranquil i allunyat de les multituds com l’església de Santa Anna. Es tracta d’un antic monestir romànic construït al segle XII que, de manera gairebé miraculosa, es va salvar de la urbanització de la plaça i del seu entorn després de l’enderroc de les darreres muralles de la ciutat, a mitjan segle XIX. L’església combina l’estil romànic amb alguns elements gòtics, com la portalada o el cimbori, i al seu interior destaca un claustre diminut i preciós. A la petita plaça de Santa Anna s’hi pot veure una creu de terme, que antigament marcava el límit del municipi, i l’escultura Homeless Jesus, instal·lada l’any 2019. Aquesta obra és una al·legoria que denuncia la situació de les persones sense llar, ja que el recinte funciona com a hospital de campanya per a aquest col·lectiu.
8 – PÇA ST. FELIP NERI
Si la plaça del Rei és l’indret més solemne i harmoniós del Barri Gòtic, la veïna plaça de Sant Felip Neri és, potser, el racó més bonic de la Ciutat Vella (i de tota Barcelona? Doncs ben bé podria ser). A aquesta recollida plaça, a la qual només s’accedeix per dos carrerons, t’hi dona la benvinguda el murmuri de l’aigua de la seva font octogonal, reconstruïda després de quedar destruïda durant els bombardejos de la Guerra Civil, i les seves façanes medievals, que antigament van acollir alguns dels gremis de la ciutat. Un dels elements més coneguts de la plaça són els forats que es poden veure a la façana de l’església que li dona nom. Sentireu desenes de llegendes urbanes sobre el seu origen, però la realitat és que van ser provocats per la metralla d’un bombardeig de l’aviació italiana durant la Guerra Civil, que va arrasar bona part d’aquest sector de la ciutat.
9 – PLAÇA DEL REI
Molts barcelonins coneixen la plaça Reial pel seu ambient nocturn, encara que estigui a la baixa després del tancament de locals mítics. Però, més enllà d’això, és també un espai molt agradable per visitar de dia. Situada al tram final de la Rambla i comunicada amb aquesta per un curt carreró, la plaça es va urbanitzar l’any 1850 després de l’enderrocament d’un convent de caputxins i es va concebre amb una disposició totalment simètrica, tant pel que fa a les façanes com als porxos que l’envolten. La majoria dels locals estan dedicats a la restauració i la seva qualitat és, en general, força discreta, però és un lloc ideal per seure en una terrassa a fer un vermut o prendre alguna cosa, especialment quan fa bon temps. Pel que fa als elements ornamentals, destaquen dues imponents fanals de ferro colat decorats amb el caduceu de Mercuri, encarregats per l’Ajuntament a Antoni Gaudí (l’única obra que la ciutat va encomanar directament a l’arquitecte), així com la delicada Font de les Tres Gràcies, situada al centre de la plaça, amb el seu estany circular —on molta gent seu a descansar a la vora— i l’esvelta escultura sostinguda per tres cariàtides.
10 – CARRER PARADÍS
Aquest petit carrer, de poc més de 200 metres, sovint passa desapercebut entre tantes vies turístiques del seu entorn. Uneix la plaça de Sant Jaume amb la façana posterior de la Catedral, després de canviar dues vegades de direcció en sengles angles rectes. A banda de ser un carreró bonic i molt fotogènic, amaga un indret que sorprèn tant els turistes com molts barcelonins. Es tracta del magnífic palau gòtic que acull el Centre Excursionista de Catalunya. Al pati interior que s’obre a mà dreta s’hi conserven quatre impressionants columnes del temple d’August, del segle I dC, un dels pocs vestigis romans que encara es conserven a la ciutat. I una curiositat: fixeu-vos en la mola de molí encastada davant la porta del palau. Marcava el punt més alt de la Barcelona medieval.
11 – PLAÇA DELS TRAGINERS Y MURALLA ROMANA
Aquesta petita plaça que es troba al final de la Baixada de Viladecols, a la part baixa del Gòtic, resulta el millor punt de la ciutat per observar la muralla romana. I és que, lamentablement, queden pocs trams de la muralla, ja que en bona part les seves pedres es van utilitzar per construir la ciutat gòtica, tal com es pot apreciar tant bé aquí. La plaça té un parell d’agradables terrasses on prendre una cerveseta mentre et sents transportat 20 segles enrere en el temps. I és també un bon punt per iniciar la ruta de la muralla romana cap a la via Laietana o cap al carrer del Correu Vell i intentar descobrir les darreres petjades que en queden.
EL RAVAL
12 – BIBLIOTECA DE CATALUNYA I HOSPITAL DE LA SANTA CREU
Al carrer del Carme, a prop de la Rambla i protegit per una reixa d’arc metàl·lica, s’obre un gran recinte gòtic poc conegut i que val molt la pena visitar. Es tracta del complex de l’Hospital de la Santa Creu, obert extramurs com a hospital general de la ciutat l’any 1400 i avui integrat al Raval. Si hi entrem per la part nord, el primer que trobem a l’esquerra és la sòbria façana del Reial Col·legi de Cirurgia, on una placa ens recorda que aquí va impartir classes Ramón y Cajal. Es pot pagar entrada per veure el magnífic teatre anatòmic i sentir-se traslladat a un decorat de pel·lícula del segle XVIII (9,50 € la visita guiada els dimecres).
Una mica més endavant, i sota l’arc, s’obren les dues entrades de l’espectacular Biblioteca de Catalunya, institució creada el 1901 com a biblioteca central de la ciutat. S’hi pot entrar per admirar les espectaculars voltes gòtiques de les naus úniques, sobretot a l’edifici de l’esquerra. Més endavant s’obre el pati de l’antic Hospital de la Santa Creu: envoltat de solemnes edificacions gòtiques característiques, quan passegem pels seus jardins i les seves galeries porticades sembla que hàgim fet un viatge en el temps cinc segles enrere. Alguns dels patis, com el de la Casa de Convalescència, es poden visitar.
13 – MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
En ple rovell de l’ou del barri del Raval més degradat, contrasta aquesta meravella romànica, única a la ciutat. Es tracta del monestir romànic de Sant Pau del Camp, fundat al segle X pels monjos benedictins a les afores de la ciutat, al camí cap a Tarragona. L’ampliació de les muralles del segle XV el va integrar per fi a la ciutat. El recinte es conserva pràcticament intacte i hi destaca el claustre, construït al segle XII i únic al món dins del seu orde pels seus arcs polilobulats d’influència àrab. Al seu interior es conserven algunes tombes com la de Guifré II, comte de Barcelona, mort l’any 911 i que va ajudar a datar amb més precisió l’edifici..
14 – EDIFICI DE LES DRASSANES
Just quan les Rambles arriben al port, a la dreta del Monument a Colom, s’alça el solemne conjunt de les Drassanes Reials. És el recinte gòtic civil més gran de Catalunya, començat a construir al segle XII i que al segle XV ja funcionava a ple rendiment com a arsenal i drassana de vaixells. Després de nombroses reconstruccions i canvis d’ús, i d’haver-se salvat miraculosament de la destrucció en diverses ocasions, l’edifici acull des de 1936 un important museu marítim. El conjunt, envoltat d’imponents muralles i bastions, conserva encara una atmosfera que ens transporta a altres temps. Especialment evocadores són les grans vidrieres de la façana sud, allà on antigament l’edifici quedava obert i els vaixells es botaven directament al mar. La platja, de fet, arribava fins aquí mateix.
A la part nord del complex, al costat de l’entrada principal, hi ha un agradable jardí amb una tranquil·la terrassa, un bon lloc per prendre alguna cosa després de la visita.
L’EIXAMPLE
15 – UNIVERSITAT CENTRAL DE BARCELONA
Aquest solemne edifici, situat a la plaça homònima, acull la universitat més antiga de la ciutat, fundada al segle XV. És un lloc que passa pràcticament desapercebut per a la majoria de turistes que arriben a Barcelona, i això fa que la visita tingui encara més encant. Val la pena entrar-hi per l’ampli accés porticat, pujar per les majestuoses escalinates, treure el cap al fastuós paranimf —si és obert— i passejar pels seus dos patis porticats, coneguts pels estudiants com el de Ciències i el de Lletres. Però potser el millor és acabar la visita al frondós jardí posterior, un dels poquíssims racons verds que conserva l’Eixample.
I, si es pot fer sense molestar els estudiants, no deixeu passar l’oportunitat de ficar el nas a la característica biblioteca. Entrar-hi és com fer un petit viatge en el temps i comprovar que encara conserva bona part de l’atmosfera universitària del segle XIX.
16 – RECINTE MODERNISTA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU
Corria l’any 1901 quan l’Hospital de la Santa Creu, al Raval, es va quedar petit i obsolet per a una ciutat que s’estenia més enllà de les muralles. L’Ajuntament va encarregar aleshores un nou hospital al gran arquitecte Domènech i Montaner, qui va construir aquesta meravella del modernisme, capaç de plantar cara a la mateixa Sagrada Família, a l’altre extrem de l’avinguda Gaudí.
El recinte està format per una xarxa de 27 petits pavellons interconnectats per passadissos subterranis. Un segle després de la seva fundació, l’any 2009, es va construir un nou hospital a la cantonada nord ddel recinte, ja que s’havia quedat una vegada més obsolet, i després d’una important restauració es va obrir al públic l’any 2014. El preu de l’entrada bàsica per a la visita lliure és de 16 €.
ZONA ALTA
17 – CASA VICENS
Tot turista que vingui de vacances a Barcelona visitarà sí o sí les grans obres d’Antoni Gaudí —el Park Güell, la Pedrera, la Casa Batlló i, per descomptat, la Sagrada Família—, però pocs, molt pocs, s’acostaran a visitar la que va ser la primera casa construïda pel genial arquitecte a la ciutat. Es tracta de la magnífica Casa Vicens, situada al carrer de les Carolines, en una zona poc transitada del barri de Gràcia, i construïda l’any 1885, quan Gràcia encara era un municipi independent. De fet, va ser l’industrial barceloní Manuel Vicens qui li va encarregar com a vila d’estiueig.
D’influència oriental, en aquesta casa ja s’hi poden intuir alguns dels elements que marcarien l’obra posterior de l’arquitecte: formes inspirades en la natura, ceràmica decorativa —encara sense el famós trencadís— i treballs de forja. Expliquen que, en la seva època, va causar una gran impressió entre els veïns de Gràcia pel seu estil trencador i poc convencional.
La casa va anar prdent terrany i elements decoratius amb el pas dels anys i des de 2017, i després de passar a mans d’un banc i ser sotmesa a una important restauració, es pot visitar com a casa museu. L’entrada bàsica amb audioguia costa 18 euros (12 la reduïda) i val molt la pena recorrer les seves habitacions i estances.
18 – AV. TIBIDABO I PLAÇA DEL FUNICULAR
Aquesta avinguda, que connecta el barri de Sant Gervasi amb els peus de Collserola, té una història ben curiosa. És obra i gràcia de la celebrity local, el doctor Andreu, que després d’haver fet una autèntic fortuna amb les famoses pastilles Juanola a principis del segle XX, va decidir urbanitzar un antic camí de carros amb fastuoses vil·les d’estil modernista, com ara el magnífic edifici del Frare Blanc, al número 31. Avui és una senyorial avinguda per on encara circula el pintoresc i gairebé relicte Tramvia Blau —aturat fins que la nostra estimada alcaldia el desbloquegi—, que acull el Museu de la Ciència i arriba fins a la plaça del Funicular, on aquest puja fins al Parc d’Atraccions del Tibidabo, una altra bona visita si teniu temps. Ah, i en aquesta plaça hi trobareu un parell de bars clàssics amb unes vistes sobre la ciutat realment impressionants.
19 – PARC DEL LABERINT
Aquest jardí històric, que es va acabar de construir l’any 1808 a l’antiga finca de la família Desvalls, una família barcelonina de tradiciional nissaga, es troba als afores de la ciutat, però bé val una visita. És un magnífic exemple de jardí neoclàssic i romàntic, a l’estil dels jardins centreeuropeus, i, més enllà dels seus solemnes edificis i de les estàtues, templets, fonts i estanys, el que fa singular el conjunt és el seu intricat laberint de 2.500 metres quadrats i els seus miradors, des d’on podeu fer una mica de trampa, ja que permeten veure tot el recorregut.
L’any 1970 l’Ajuntament va comprar la finca als descendents dels Desvalls i, després d’una restauració, el parc es va obrir als ciutadans. Ja l’any 1995 es va regular l’accés a la part central de l’espai i es va començar a cobrar una entrada simbòlica, ja que l’afluència descontrolada de visitants amenaçava amb degradar el parc una altra vegada, una mesura semblant a la que es va prendre al Park Güell.
20 – CARRETERA DE LES AIGÜES.
Per acabar, una visita que gaudiran especialment els esportistes i els afeccionats a caminar —o córrer— per la muntanya. La Carretera de les Aigües és un camí que recorre la vessant sud del Tibidabo i que ofereix unes vistes espectaculars sobre tota la ciutat de Barcelona. Segueix l’antic traçat d’una canalització d’aigua que abastia la ciutat —d’aquí el nom— i recorre uns 10 km amb un desnivell pràcticament inexistent, apte per a tots els públics. És un camí molt popular entre els barcelonins aficionats al running, a la bicicleta o simplement a caminar, sobretot els caps de setmana, quan el pàrquing de cotxes de l’entrada nord pot estar força ple.
Hi ha dos punts d’accés al camí: amb els Ferrocarrils, baixant a la parada de Peu del Funicular i agafant després el funicular, o bé caminant una estona des del final de l’avinguda del Tibidabo.
Isa i Fe de viatge 