(Febrer 2020)
La frase que dóna títol a aquest article no és nostra, sinó de l’amic Juan Villoro, escriptor, articulista i chilango de pro (chilango és el nom amb què es coneix els habitants de la Ciutat de Mèxic), i resumeix perfectament què és la Ciutat de Mèxic: una immensitat en tots els sentits. No només des del punt de vista geogràfic o demogràfic (2.000 km² i una població de 9 milions d’habitants, que arriben als 20 milions si es considera l’àrea metropolitana), sinó també en l’àmbit cultural, històric i, sobretot, humà. Totes aquestes immensitats conformen una ciutat apassionant, divertida i, per descomptat, inabastable.
La Ciutat de Mèxic (l’antic nom de Mèxic D.F. va canviar oficialment pel de CDMX el gener de 2016) disposa d’un excel·lent sistema de metro amb 12 línies i prop de 200 estacions que arriba a gairebé tots els punts de la ciutat, tot i que acostuma a anar molt ple durant les hores punta; convé evitar-les. També compta amb una pràctica xarxa d’autobusos anomenada Metrobús, formada per 7 línies de trànsit ràpid que recorren les principals avingudes. En canvi, la resta d’autobusos, els peseros, els camiones i els RTP, no són gaire recomanables perquè són lents i sovint queden atrapats en el complicat trànsit de la ciutat. Finalment, els taxis són relativament econòmics i poden ser una bona opció per cobrir trajectes de distància mitjana que no quedin ben connectats amb els altres mitjans de transport.
A continuació us expliquem quines són les visites i els punts d’interès que més ens agraden, tot i que, evidentment, cadascú trobarà els seus racons preferits en qualsevol barri o carreró de la ciutat.
Plaça del Zócalo (i rodalies)
Oficialment anomenada plaça de la Constitució, però coneguda popularment com el Zócalo, és el centre neuràlgic del Centre Històric i de tota la ciutat, a més d’una plaça de dimensions gegantines. De fet, és la segona plaça urbana més gran del món. A la seva àmplia esplanada per als vianants s’hi celebren constantment manifestacions culturals, polítiques i esportives, a més d’acollir fires i exposicions de tota mena.
Al nord del Zócalo s’alcen la Catedral Metropolitana i el Sagrari, que amb la seva imponent silueta dominen la plaça. Construïts pels colonitzadors espanyols, les obres van concloure l’any 1667 i van representar un intent de reproduir les grans catedrals espanyoles al continent americà. El conjunt format pels dos edificis constitueix una de les imatges més emblemàtiques de la ciutat.
A l’est del Zócalo es troba el Palau Nacional, que va ser la seu del Parlament. Els seus jardins són un autèntic oasi de calma enmig de l’enrenou del centre de la ciutat. Però el més interessant es troba al primer pis del pati d’armes: els impressionants murals que Diego Rivera va dedicar a les civilitzacions precolombines que es van succeir fins a la conquesta espanyola. Es tracta d’un dels exemples més importants del moviment muralista mexicà i il·lustra a la perfecció la riquesa i la importància de les cultures natives anteriors a l’arribada dels espanyols, sovint poc conegudes a Europa.
A la cantonada entre la Catedral i el Palau Nacional es troba el recinte arqueològic del Temple Major. En aquest espai quadrat de 500 metres de costat s’aixecaven els principals edificis de Tenochtitlán, la capital de l’Imperi asteca, arrasada per Hernán Cortés l’any 1521. Avui dia es poden contemplar les restes del temple al nivell del carrer i visitar el museu subterrani, que conserva importants vestigis arqueològics.
Al sud de la plaça s’aixeca l’antic Palau de l’Ajuntament, que avui només s’utilitza per a actes oficials, tot i que es pot visitar. A l’oest hi trobem els tradicionals Porxos dels Mercaders, que van acollir els primers comerços de la ciutat i que actualment estan ocupats per joieries i hotels. A la cantonada dels porxos amb l’avinguda Madero hi ha un hotel Best Western amb una terrassa al sisè pis i un restaurant que ofereix unes vistes immillorables sobre El Zócalo.
Es pot dir que l’avinguda per a vianants Francisco I. Madero és el carrer més popular de la ciutat. Al llarg dels 700 metres que uneixen el Zócalo amb l’Alameda se succeeixen palaus, edificis senyorials com la Casa de les Rajoles (Casa de los Azulejos), galeries, botigues, cafeteries, taquerías… Tothom acaba passejant per aquesta concorreguda avinguda en un moment o altre de la seva visita a la ciutat, ja sigui per anar de compres, passejar o simplement per sopar al restaurant d’una galeria d’art.
Paseo de la Reforma
Es pot dir que el Passeig de la Reforma, conegut simplement entre els locals com a Reforma, és la principal avinguda de la ciutat. Travessa la Ciutat de Mèxic de nord a sud, des de la Basílica de la Mare de Déu de Guadalupe fins a més enllà del gran bosc de Chapultepec, en un recorregut de més de 20 quilòmetres. Recórrer aquesta important avinguda (preferiblement amb autobús) permet visitar la plaça Garibaldi, centre neuràlgic de la música en directe dels mariachis; la Columna de l’Àngel, símbol de la ciutat; els moderns gratacels i edificis financers; l’estàtua de Diana Caçadora, i el monument a Cuauhtémoc. La línia 7 del Metrobús recorre tot aquest passeig i és una opció perfecta per descobrir-lo.
Chapultepec
El bosc i el castell de Chapultepec són dues visites imprescindibles que combinen natura, monumentalitat i història. L’immens bosc s’estén a la part sud del Passeig de la Reforma i del barri de la Condesa, i és precisament per aquest costat per on recomanem accedir-hi, ja que l’enorme monòlit de l’Estela de la Llum (dedicat a la independència del país) presideix la plaça on s’obre la Porta dels Lleons, amb les seves reixes de ferro forjat i els imponents lleons de bronze.
Des d’allà, un agradable passeig arbrat ens porta fins als peus del turó del castell, on s’alça el colpidor Altar a la Pàtria o Monument als Nens Herois. Darrere del cenotafi hi trobem el camí que puja fins a la porta del castell, però ja hi arribarem més tard, perquè abans podem passejar pels senders on se succeeixen les parades de menjar ràpid, visitar l’interessant jardí botànic o acostar-nos al majestuós llac. O, senzillament, perdre’ns pels camins d’aquest immens bosc.
El castell de Chapultepec és una magnífica construcció barroca que s’alça al capdamunt del turó, a uns 200 metres d’altitud. En els seus orígens, al segle XVIII, va ser el palau dels virreis espanyols i, després de la independència, va exercir successivament com a residència dels governants mexicans, acadèmia militar i fortalesa. Actualment, una part de l’edifici continua destinada a usos militars, mentre que l’altra acull el Museu Nacional d’Història. Visitar-lo i recórrer les sales que recreuen l’època imperial (sí, Mèxic va ser un imperi, encara que pugui sorprendre) és una autèntica lliçó d’història. A més, les vistes de la ciutat que s’obtenen des de les seves terrasses són senzillament espectaculars.
Museu arqueològic
Vet aquí una visita obligada en qualsevol viatge a la Ciutat de Mèxic, per curt que sigui. I és que el Museu Nacional d’Antropologia és imprescindible per a qualsevol persona que vulgui conèixer la rica i important història precolombina de Mesoamèrica, una història que, en general, es coneix ben poc més enllà de quatre dates i alguns fets destacats. El museu es divideix en 22 sales d’exposició permanent, dues sales per a exposicions temporals, una biblioteca, auditoris i una botiga on es poden comprar records bonics i de qualitat, lluny de les típiques andròmines pensades per als turistes.
Les sales estan distribuïdes cronològicament. El recorregut comença per la sala situada a la dreta del vestíbul i continua en sentit antihorari al voltant del monumental pati central. Les tres primeres sales introdueixen el visitant a l’arqueologia i a les primeres civilitzacions. A partir de la quarta se succeeixen les dedicades a Teotihuacan, als tolteques, a la importantíssima civilització mexica (coneguda erròniament a Europa com a asteca), que conserva peces tan impressionants com la Pedra del Sol, descoberta al Temple Major, així com les sales dedicades a Oaxaca i a les cultures del Yucatán.
Coyoacán
Es pot dir que Coyoacán és una ciutat dins d’una ciutat i, com a tal, té una marcada personalitat pròpia. Situat a la part sud-oest de la Ciutat de Mèxic, els seus principals punts d’interès són la magnífica Casa Museu de Frida Kahlo, on van viure i treballar la pintora i Diego Rivera (només per visitar aquest museu, ple d’art i d’història, ja valdria la pena viatjar a la Ciutat de Mèxic); el pintoresc Mercat de Coyoacán, i l’encisadora plaça Jardín Centenario, al final de l’avinguda Mèxic, punt de trobada dels veïns del barri, amb agradables terrasses i la coneguda Font dels Coiots. A Coyoacán s’hi pot arribar fàcilment amb la línia 3 del metro, baixant a l’estació del mateix nom.
Colonia Roma i Barrio Condesa
Els barris de la Condesa i Roma són coneguts conjuntament com el Corredor Cultural Roma-Condesa. En efecte, aquests dos barris, amb els seus edificis d’estil art déco, concentren una gran quantitat de cafeteries, restaurants, terrasses, petites botigues, llibreries i galeries d’art. A més, a la part de la Condesa que limita amb el Passeig de la Reforma hi ha la Zona Rosa, el principal centre de la comunitat LGTBI de la Ciutat de Mèxic. Sens dubte, és la zona més animada de la ciutat i la que ofereix una oferta d’oci més àmplia, així com la preferida pels habitants de la ciutat per trobar-se o sortir a la tarda i al vespre. Si podeu triar, us recomanem que busqueu l’hotel en aquesta zona. Els del Centre Històric estan molt bé, són senyorials i d’arquitectura colonial, però és una àrea de la ciutat que queda força deserta quan cau la tarda.
Teotihuacán
A uns 50 quilòmetres al nord de la ciutat es troba el jaciment arqueològic de Teotihuacan, un dels espais arqueològics més importants del país i, sens dubte, el conjunt preasteca més gran i millor conservat de la regió. Es tracta de les restes d’una civilització que es va desenvolupar entre els segles II i XII i que va desaparèixer sense deixar més rastre que les monumentals piràmides que encara avui es poden contemplar: la Piràmide de la Lluna, més petita i millor conservada, i la gegantina Piràmide del Sol. Es pot pujar a totes dues (la de la Lluna és força dreta i l’ascens no és fàcil) i l’experiència de trobar-se al seu cim s’acosta molt a una vivència gairebé mística. També es poden visitar les restes de la Ciutadella, el Palau dels Jaguars o recórrer la llarguíssima Calçada dels Morts, de 4 quilòmetres, que uneix les dues grans piràmides amb altres de més petites.
No hi ha transport públic directe fins a Teotihuacan, de manera que la millor opció és contractar una excursió en qualsevol hotel o agència, sigui guiada o per lliure.
Basílica de Guadalupe
Si voleu comprendre el fenomen religiós que fa de Mèxic el país amb més catòlics practicants del món, i entendre la profunda devoció que desperta la Mare de Déu de Guadalupe, val molt la pena visitar la Basílica de Guadalupe. El nou edifici, construït per substituir l’antic (que amenaçava ruïna; és curiós observar fins a quin punt han quedat inclinats els seus murs), té forma d’una gran carpa i pot acollir fins a 3.500 fidels. Tot el conjunt, amb les seves nombroses esglésies i capelles, sembla un autèntic parc temàtic de la fe, ple de pelegrins i persones que venen a pregar arribats de tots els racons del país.
No és gaire recomanable arribar-hi amb transport públic, ja que els voltants de la basílica poden resultar poc segurs. La millor opció és anar-hi en taxi o contractar una visita guiada.
Polanco
Aquesta és una visita que gaudiran especialment els aficionats als centres comercials, ja que al barri de Polanco es concentren alguns dels més grans, moderns i ben equipats de la ciutat. A més, també s’hi pot visitar l’important Museu Soumaya, que el magnat mexicà Carlos Slim va regalar a la Ciutat de Mèxic. El museu alberga la seva destacada col·lecció privada d’art i acull també exposicions temporals i activitats culturals.
A aquest barri comercial, situat a prop del Passeig de la Reforma i del bosc de Chapultepec, s’hi arriba fàcilment amb la línia 7 del metro.
Xochimilco
Pot semblar una turistada, però no ho és gens. Llogar una trajinera (amb o sense duet o trio musical) per navegar durant una hora o més pels canals de Xochimilco és una activitat que els habitants de la ciutat acostumen a fer per celebrar aniversaris, festes familiars o altres esdeveniments especials. Per això, un passeig en una d’aquestes acolorides embarcacions, sempre batejades amb nom de dona, amb visita inclosa a la inquietant Isla de las Muñecas, pot ser un excel·lent pla per a un matí o una tarda. El preu d’una hora de recorregut en trajinera ronda els 500 pesos (uns 25 dòlars).
Per arribar-hi, es pot agafar la línia 2 del metro fins a l’estació terminal de Tasqueña i, des d’allà, l’autobús RTP de la línia 142 B fins a l’embarcador Nuevo Nativitas. Una altra opció, més còmoda i també força econòmica, és anar-hi en taxi.
Un passeig pel Centro Histórico
Per acabar, us proposem una ruta per conèixer bé el Centre Històric. El recorregut és d’uns 5 quilòmetres, que es poden fer en aproximadament una hora, però si hi afegim les diferents parades, ens pot ocupar perfectament tot un matí o una tarda.
El punt de sortida i d’arribada és el Zócalo, davant dels Porxos dels Mercaders.
CALLE REGINA: Pintoresc carrer ple de bars, tavernes i petits restaurants.
MERCAT DE SAN JUAN: Parades de cuina mexicana i internacional, freqüentades per xefs de renom.
CANTINA TÍO PEPE: Cantina tradicionalíssima on degustar un bon mescal.
HEMICICLE A JUÁREZ: Gran cenotafi semicircular dedicat al Pare de la Pàtria.
ALAMEDA: El parc més antic de la Ciutat de Mèxic i el preferit pels habitants per passejar.
PALAU DE BELLES ARTS: Monumental centre multicultural, un dels grans emblemes de la ciutat.
TORRE LLATINOAMERICANA: Gratacel amb miradors, bars i interessants museus. S’hi pot pujar. Grans vistes.
PALACIO DE MINERIA: Monumental edifici històric que acull exposicions.
EL CABALLITO: Estàtua eqüestre de bronze de Carles IV amb una història ben curiosa.
CAFÈ DE TACUBA: Restaurant centenari amb música de mariachis en directe.
ESTUDIANTES: Curiós barri comercial amb botigues agrupades per gremis segons el carrer.
Isa i Fe de viatge 